La cançó de les balances




LA CANÇÓ DE LES BALANCES (Josep Maria Carandell. Harmonització: J. Vergés)

Doncs era un rei que tenia
un castell a la muntanya,
tot el que es veia era seu:
terres, pous, arbres i cases,
i al matí des de la torre
cada dia les comptava.

La gent no estimava el rei,
i ell tampoc no els estimava,
perquè de comptar en sabia,
però d´amor no li'n quedava;
cada cosa tenia un preu:
la terra, els homes, les cases.

Un dia un noi del seu regne
vora el castell va posar-se.
I va dir aquesta cançó
amb veu trista però clara:
I va dir aquesta cançó
amb veu trista però clara:

Quan vindrà el dia que l'home
valgui més que pous i cases,
més que les terres més bones,
més que les plantes i els arbres?
Quan vindrà el dia que l'home
no se'l pesi amb les balances?

El rei, quan va sentir el noi,
el va fer agafar i, amb ràbia,
va ordenar que li donessin
cent cinquanta bastonades
i a la torre el va tancar,
castigat a pa i aigua.

Però el poble encara sap
la cançó de les balances,
i quan s'ajunten els homes,
rient i plorant la canten.
i quan s'ajunten els homes,
rient i plorant la canten.
La cançó de les balances mp3

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Si us ve de gust poseu un comentari (trieu comentar com a anònim i en el comentari si voleu poseu el vostre nom):